JOSEP FARRÀS RICART impressor, sindicalista i capellà obrer (Barcelona, 1931-2018)
Estimades i estimats,
Fa una setmana partia cap als braços del Pare en Josep Farràs Ricart que va ser consiliari diocesà de la GOAC de Barcelona anys enrere. Un dels nostres.
Aquí teniu la seva biografia que l'Emili Ferrando va publicar en el seu llibre "Cristians i rebels":
Farràs
Ricart, Josep, impressor, sindicalista i capellà obrer
(Barcelona, 1931-2018). Fill de pares forners va cursà els estudis
primaris i de batxillerat als Maristes de Sans sense deixar d'ajudar
en les feines del forn familiar. Posteriorment ingressà a l'Escola
de Pèrits Industrials on agafà bones nocions de dibuix industrial,
comercial i inclús artístic, fruït aquest últim de la influència
del seu germà que estudiava a Belles Arts. Tots dos desenvoluparen
diverses col·laboracions en empreses i finalment en crearen una de
pròpia, un taller de calcomanies i de serigrafia anomenat
"Calcomanies Farràs Ricart".
Poc després, tot buscant
quelcom més radical i definitiu per a la seva vida, es qüestionà
la seva opció empresarial, decidí fer-se capellà i als 25 anys
ingressà al seminari. Fou aquí, juntament amb altres seminaristes,
on aprofundí la seva sensibilitat per la qüestió social i obrera.
El 16 de desembre de 1964 va ser ordenat sacerdot i posteriorment
nomenat vicari de Ripollet on exercí de consiliari d'un grup
d'HOAC. Durant els anys següents formà part d'un grup de quatre
vice consiliaris juntament amb Joan Garcia Nieto, Josep Breu i Joan
Morán. El 1968 va ser nomenat consiliari diocesà de l'HOAC, càrrec
que li comportà haver d'assistir a diverses trobades estatals i que
li permeté viure la crisi de l'Acció Catòlica Espanyola i més en
concret dels Moviments Apostòlics Obrers de ben a prop. Com a
consiliari diocesà visqué l'època de major expansió de l'HOAC i
també la greu davallada tinguda a partir de 1970. La seva atenció
als militants en aquests moments difícils feu possible en primer
terme el manteniment d'un bon grup que es reuniren en torn a unes
"Sessions de Reflexió en la Fe" i en segon terme, ja mort
el dictador, la revitalització de l'HOAC. El 1969 renuncià a la
paga de l'Estat, deixà la parròquia de Ripollet, es traslladà a
Trinitat Vella i es posà a treballar a "Comecial del Relieve"
en feines de serigrafia. El 1975 va ser elegit enllaç sindical i
s'afilià a USO del que va ser membre del Comitè Nacional de
Catalunya i de la seva Executiva, membre de l'Equip de Formació i
moderador de la Federació de Gràfiques. Formà part de la Junta de
Veïns de Nou Barris essent responsable del butlletí "9
Barrios" i quan l'associació es dividí per barris continuà
fent se càrrec del full de l'AAVV de Trinitat Vella. Igualment
escriví articles en revistes com Correspondència, Quaderns de
Pastoral, Boletín HOAC, en molts butlletins de l'USO i elaborà
setmanalment el full de la Comunitat Cristiana de Sant Josep Obrer.
Formà part durant quinze anys del grup de Teologia Obrera vinculat a
la Coordinadora de Cristians en el Món Obrer i fou un dels impulsors
del col·lectiu de capellans obrers de Catalunya.
Publicacions: Revista Quaderns de Pastoral, "Report
d'una setmana", núm. 55, octubre 1978, pàgs.20-24. La vida
a pinzellades d'en Josep Farràs Ricart, Barcelona 1996
(autobiografia). Trobem-nos i parlem-ne (1975-1994), Barcelona
1995. La noche oscura del militante. La crisis de la HOAC de
Barcelona, Barcelona 1976. Dos anys de correspondència entre
Francesc Vinyes i Josep Farràs (1974-76), Barcelona, 1996.
Una experiencia de formación permanente. Equipo HOAC de Badalona,
Barcelona 1984.
Que els obrers i obreres morts a camp d'honor del treball i de la lluita reposin en pau.
