TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

TREBALL DIGNE PER A UNA SOCIETAT DECENT

diumenge, 25 de desembre de 2016

BON NADAL 2016


EL NEN QUE AVUI NEIX ÉS BONA NOTÍCIA PER A HUMANITZAR EL MÓN OBRER

(Guillem Rovirosa)

Déu, tot Déu, apareix com el més desprotegit que hi ha: un nadó.
El més feble i desprotegit que hi ha ... Aquest és el nostre Déu.
Neix Déu en la història humana, fent-carn de la nostra carn; fent-ho més nostre, el Déu amb nosaltres. Tot Déu.


Potser perquè en la debilitat és on millor es troba i pot ser més Déu. Perquè en la debilitat i fragilitat del nounat que necessita l'abraçada i la calor de la mare, que necessita l'aliment que li proporciona, que és acollit amb tot amor, és en la que també nosaltres podem reconèixer-nos en mostra més clara identitat: els estimats, els desitjats, els acollits per Déu que ens fa fills i filles seus. Fills i filles del Déu de la vida fet vida. Déu es fa necessitat, per ser la nostra necessitat. Gràcies a la seva acollida de la nostra pròpia debilitat i invalidesa, també naixem nosaltres a la vida de Déu.
I així, ara, som nosaltres qui podem acollir a Ell. Ens fem febles per acollir la seva debilitat; ens fem invàlids, servents inútils, per acollir la misericordiosa impotència del seu amor. Ens fem impotència misericordiosa capaç d'acollir la debilitat i invalidesa, la fragilitat del nostre món, i poder acollir Déu mateix en la debilitat de la carn sofrent del pobre, en la vida del món obrer. Déu segueix necessitant-nos i comptant amb nosaltres.

Una debilitat que ens enriqueix perquè ens obre humilment al do d'Aquell que arriba a la nostra vida. Fem lloc a Déu. Hi ha res millor que això? Fem lloc a tota dona i home en qui som cridats a reconèixer el rostre de Déu, fet nen. Fem lloc als qui, cada dia, experimenten la vulnerabilitat com a condició de la seva vida; als que, cada dia, viuen una existència en debilitat; als que arriben fins a la nostra vida buscant, des de la seva debilitat, la vida digna, la vida humana.

Nadal ens convida a caure de genolls davant la impotència misericordiosa de l'Amor, davant la debilitat humana i humanitzadora del nostre Déu. Ens convida a reconèixer la omnipotència de l'Amor, de la vida lliurada i viscuda en l'amor. És la culminació de la nostra humanitat i, per això, és camí d'humanització. Déu se'ns fa carn palpable i necessitada perquè vol que trobem en Ell el camí de vida digna, humana, justa i feliç per a tothom. Déu se'ns fa Benaurança per Nadal.

Siguem com els pastors aquella nit a les perifèries de Betlem, que troben a Déu humanitzat i anuncien la Bona Notícia, el goig, l'alegria, l'esperança complerta que porta per a tota la humanitat. Acollim nosaltres a Déu després de trobar-lo, i que la nostra vida sigui, com la d'aquells pastors, capaç de comunicar l'alegria, l'esperança complerta, la benaurança per a tots, que és que Déu estigui aquí, en la nostra història, en la nostra vida, humanitzant, dignificant, fent-la vida feliç per a tothom.

El millor que podem oferir al món obrer és Jesucrist, que per Nadal es fa tot Déu en la seva debilitat misericordiosa. El món obrer està esperant-ho. Necessita aquesta gran alegria. No la amaguem. Us anuncio una bona nova que portarà de gran alegria per a tot el poble: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, el Messies, el Senyor.

FERNANDO DÍAZ ABAJO
Noticias Obreras, desembre